LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES

«E con la dita ciutat [Múrcia] hac presa, poblà-la tota de catalans, e així mateix Oriola e Elx, e Alacant e Guardamar, Cartagènia e en los altres llocs; sí que siats certs que tots aquells qui en la dita ciutat de Múrcia e en los davant dits llocs són, són vers catalans e parlen de bell catalanesc del món; e són tots bons d’armes e de tots fets.» 

La unió dels regnes del Casal d'Aragó. L'exemple de la mata de jonc

Per a Ramon Muntaner els tres regnes del Casal d'Aragó Aragó, Mallorca i Sicília han de formar una unitat indestriable ja que és aquesta unitat la que els dóna la seva força.

A la mort de Jaume II, Muntaner dóna aquests consells al nou sobirà d'Aragó, Alfons el Benigne:

E pot fer compte que ell és rei d'Aragon e de València, e de Sardenya e de Còrsega, e de Mallorca e de Sicília (...) que de tot és cap e major. E mentre que a ell plàcia que aquells regnes haja e tenga per cosa sua pròpia, e el senyor rei de Mallorca e el senyor rei de Sicília sien d'una volentat e d'una valença, així con ésser deuen, poden fer compte que seran sobirans a tots los reis del món e prínceps, així de crestians con de sarraïns (...) E així la casa de Mallorca e de Sicília, qui porten lo seu senyal e ab aquell han a viure e a morir, reja e mantenga contra tots los hòmens del món. (...)

E si negun me demana: En Muntaner, quin és l'eximpli de la mata del jonc?, jo li respon que la mata del jonc ha aquella força que, si tota la mata lligats ab una corda ben forts, e tota volets arrencar ensems, dic-vos que deu hòmens, per bé qui tiren, no l'arrencaran (...) e si en llevats la corda, de jonc en jonc la trencarà tota un fadrí de vuit anys (...) E així seria d'aquests tres reis, que si entre ells havia devisions neguna ne discòrdia, ço que Déus no vulla, fèts compte que han de tals veïns que pensarien de consumar la un ab l'altre. Per què és mester que d'aquest cas se guarden: que mentre tots tres sien d'una valença, no temen tot altre poder del món, ans, així con davant vos he dit, seran tots temps sobirans a llurs enemics.

Reja: regeixi.
Consumar la un ab l'altre: acabar amb l'un i amb l'altre.
És mester que: cal que.
Sien d'una valença: estiguin units.
Ans: sinó que.